La indústria valenciana revoluciona l’ús dels drons

No fou casualitat que una de les primeres empreses autoritzades per l’Administració Federal d’Aviació (FAA) dels Estats Units d’Amèrica per a l’utilització dels drons amb objectius comercials tinguera entre els seus socis un valencià. Una simple consulta per internet i d’informes dels experts permet comprovar com el País Valencià ha destacat des dels inicis per ser un dels territoris on més investigació i formació s’ha desenvolupat al voltant d’un sector en continu creixement exponencial.

Des de 2014, amb l’aprovació del primer marc regulador temporal per a activitats amb drons, s’han habilitat quasi 3.000 empreses en el sector, a més de 3.693 pilots i 4.283 drons. Segons les dades oficials, a l’estat espanyol hi ha 74 escoles de formació i una vintena de fabricants i l’últim estudi de PwC subratlla que el mercat d’aquestos aparells mourà més de 103.000 milions d’euros en el món a l’any, la major part del qual anirà destinada a l’entorn professional.

El País Valencià  ha destacat des dels inicis per ser un dels territoris on més investigació i formació s’ha desenvolupat al voltant d’un sector en continu creixement exponencial

Drons valencians a Hollywood

Una professionalització a la qual va arribar des de l’amateurisme Juan Simó, l’enginyer en telecomunicacions per la Universitat Politècnica de València (UPV), que, junt amb un dels directors de fotografia més importants Hollywood, David Wagreich, va formar l’empresa Astraeus Aerial i va convèncer la FAA que els seus procediments operatius eren totalment professionals i segurs per a fer filmacions comercials amb drons. «Va ser la primera empresa de tots els Estats Units a tindre l’autorització de l’Aviació Federal Americana per a gravar amb drons», recorda Simó, qui va evolucionar des de l’afició a l’aeromodelisme clàssic per a convertir-se en una referència internacional gràcies a la creació de la seua primera empresa.

«Pocs anys abans que començara a parlar-se dels drons va nàixer una variant de l’aeromodelisme de tota la vida que es deia FPV (First Person Video). Aquesta modalitat bàsicament consistia a agafar un avió teledirigit i a tindre una càmera amb un visor de vídeo, mentre que el pilot romania a terra amb unes ulleres de vídeo, veient en una pantalla com si estiguera dins de l’avió», explica Simó. L’enginyer, però, volia anar més enllà i va desenvolupar unes antenes especials que pemetien millorar la qualitat de l’enllaç de vídeo entre l’avió i el pilot.

Així, en 2010, Simó va crear la companyia Circular Wireless i va aconseguir vendre el seu producte en pràcticament tots els països del món. D’ací van nàixer nombroses relacions, entre les quals la que l’uneix a Wagreich, amb el qual va desenvolupar un dron per a portar càmeres de cinema professionals, que són utilitzades per les grans productores audiovisuals de la meca del cinema. «Entre els treballs més difícils que hem gravat es troben les últimes pel·lícules de Vin Diesel, a la selva de la República Dominicana i on els nostres equips van haver de fer volar els drons en condicions molt complicades», expressa Simó, alhora que es mostra molt satisfet perquè la investigació i la formació valencianes en el camp dels drons siguen una referència internacional.

«Tenim un grup d’empreses valencianes que està fent coses molt interessants i, sobretot, el Màster en Construcció, Pilotatge i Aplicació de Sistemes d’Aeronaus no Tripulades de la UPV és un model que ens identifica i que ens ha convertit en una senya d’identitat», subratlla Simó, qui forma part del centenar del docents que imparteix aquesta formació al centre universitari de València.

Juan Simó: «Som una referència internacional pel que fa a la investigació, innovació, gestió i innovació. El màster de la UPV ens ha convertit en una senya d’identitat»

Un model que es replica en tot el món

Israel Quintanilla és el director d’aquest màster que va començar a impartir-se en 2014 i que és l’únic de tot l’Estat que abraça totes les àrees d’aquesta disciplina i en el qual participen més de cent professors i 30 institucions i empreses. «Costa reconèixer-ho, però clar que som capdavanters en investigació, aplicació en emergències i integració dels drons en l’administració local. El màster que vam impulsar ací l’estan replicant a tot Espanya i a Sudamèrica. Hem d’estar ben orgullosos i explicar-ho», explica Quintanilla, qui, a més, destaca l’últim èxit de la Politècnica.

Es tracta de la creació de la primera normativa i comissió oficial d’una universitat espanyola, denominada COSIDANT (Comissió de Sistemes d’Aeronaus No Tripulades) que regula l’ús dels drons tant en projectes d’investigació com en docència. La comissió abraça set estructures d’investigació de la UPV que han de complir els requeriments legals establerts per l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA). «La Comissió assessorarà qualsevol estructura que ho desitge i donarà l’aprovació prèvia per a poder constituir-se com a operadora aèria autoritzada per AESA i així desenvolupar les seues activitats», expressa el president de COSIDANT i membre de la Comissió Assessora de Drons d’AESA.

Presents en tots els àmbits

I és que la presència dels drons és aclaparadora. Pràcticament qualsevol sector professional ha incorporat el seu ús, així com les aplicacions que es deriven d’aquestes aeronaus remotes, també conegudes com RPAS (Remotely Piloted Aircraft Systems), que és com es denominen tècnicament els drons pilotats. «Els drons van arribar per a quedar-se, ja que tenen molts més avantatges que les tradicionals plataformes aèries, com ara els satèl·lits, les aeronaus tripulades i els helicòpters, l’ús de les quals és molt més car i no et permet interactuar amb el territori de manera directa, immediata, temporatizada i en funció de les teues necessitats. Aquesta és la força i el valor afegit que tenen els drons», argumenta Quintanilla.

L’agricultura de precisió és un dels nombrosíssims exemples que s’hi troben actualment. «Amb la incorporació d’una càmera multiespectral puc detectar el nivell de clorofila, si necessita aigua, si les plantes pateixen una plaga, etc. i en funció d’aquestes dades puc practicar una agricultura optimitzada i focalitzada. Ara bé, això no consisteix simplement a comprar-se un dron i fer agricultura de precisió, també és necessari un procés de gestió de dades que s’ha de saber realitzar», adverteix l’enginyer de la Universitat Politècnica.

Israel Quintanilla: «Els drons van arribar per a quedar-se, ja que tenen molts més avantatges que les tradicionals plataformes aèries i et permeten interactuar amb el territori de manera directa, immediata, temporatizada i en funció de les teues necessitats»

Periodisme, publicitat, cinema, catografia, inspeccions cadastrals, enginyeria civil, silvicultura, indústria energética, instal·lacions fotovoltàiques, plantacions solars, contaminació, control de fauna, manteniment d’aeronaùtica, control de trànsit, meterologia, turisme, béns culturals, patrimoni… Les aplicacions són infinites i en constant creixement per a uns aparells que van des dels 200 euros fins als quatre milions de dòlars. «Aquest últim és el denominat ‘dron predator’ que pesa una tona i té un abast de 250 quilòmetres; són els que utilitzen els militars per a llançar míssils o comunicacions. Però, després, tens de tots els preus en funció de les necessitats i s’ha de tindre en compte que l’element més car d’un dron són els sensors», matisa Quintanilla.

I és que l’evolució tecnològica i l’aprovació de normatives clares han sigut fonamentals en «la revolució» que va permetre passar el drons de ser considerats un «hobby» a una eina fonamental. «L’avanç en les investigacions van ser l’impuls necesssari per a arribar a la comercialització de forma masiva, al desenvolupament empresarial i a l’establiment de lleis que regulen el seu ús», apunta l’enginyer.

El nou reial decret sobre ús de drons, que va entrar en vigor a finals de 2017, amplia a cinc els escenaris operatius i els permet volar en les ciutats, sempre que complisquen amb els requisits d’AESA. Fins ara, l’únic escenari legal operatiu per a les aeronaus tripulades era el vol de dia en zones rurals, fora de les ciutats. Amb el nou reglament s’impulsaran nous escenaris operacionals, com poder volar en espai aeri controlat, vols nocturns o impulsar noves activitats urbanes com la neteja de gratacels, inspecció de fissures o danys arquitectònics de monuments emblemàtics, control aeri del trànsit, vigilància de costes…

Israel Quintanilla: «Estem en la mateixa fase legislativa que països com Alemanya, Regne Unit o França»

Sota el requisit obligatori de la seguretat, a l’estat espanyol els drons poden sobrevolar entorns urbans amb persones, sempre que no sobrepassen els 120 metres d’altura ni un pes superior a 10 quilograms. El radi visual màxim de desplaçament dels drons en la ciutat serà de cent metres, a una distància d’almenys 50 metres en horitzontal d’edificis i persones. «Estem en la mateixa fase legislativa que països com Alemanya, Regne Unit o França», assenyala Quintanilla.

El Consell se suma per a millorar la seguretat pública

Però no sols l’empresa privada ha fet una aposta decidida pel mercat dels drons. L’administració valenciana també ha sigut capdavantera a l’hora d’aprofitar-se dels nombrosos avantages que ofereixen les aplicacions vinculades a aquestes aeronaus que han aterrat en la gestió pública per a quedar-se de forma permanent. «Les administracions són molt conscients del que suposa aquest camp i la Comunitat Valenciana, sortosament, ha fet una aposta molt forta i ferma», indica Quintanilla tot aportant unes dades per a sostindre aquesta defensa.

Israel Quintanilla: «Sols hi ha 10 ajuntaments a tot Espanya que poden exercir com a operadors de vol i tres d’ells són valencians. L’aposta de l’administració valenciana és clara i ferma»

«Sols hi ha 10 ajuntaments a Espanya que poden exercir com a operadores de vols i tres d’ells són valencians. Actualment nosaltres estem assessorant altres huit perquè introduïsquen els drons com a eines de gestió. Algemesí, la Vall d’Uixó, Xàtiva, València i Benidorm són alguns exemples de pobles valencians que han marcat el camí que ara repliquen altres municipis d’Espanya», valora l’enginyer en Geodèsia i Cartografia, qui insta a continuar avançant en la coordinació entre els centres universitaris i les entitats públiques.

Una proposta que el Consell està posant en pràctica, tal com va poder comprovar-se fa unes setmanes en l’acte de lliurament de diplomes a la primera promoció de pilots de drons de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, encapçalada pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i al qual va assistir també la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo.

El cap del Consell va recordar que l’Agència Valenciana va ser la primera que es va constituir com a operadora aeronàutica i la primera a elaborar un procediment d’actuació amb drons. «Això suposa que qualsevol dron que estiga en una operadora d’un ajuntament o una empresa, si se posa en una base de dades, quan hi ha una emergència, el lloc de comandament avançat pot fer ús d’eixos drons per a controlar l’incendi o el rescat de persones. Això no ho ha fet ningú i és el que explique com a part del del comité científic de congressos de drons que es fan en tot el món», explica Quintanilla.

Ximo Puig: «Hem de ser capaços d’utilitzar bé la tecnologia per a atendre amb més rapidesa i eficàcia les situacions d’emergència»

Així mateix,el president Puig va destacar que l’ús d’aquestos dispositius aeronàutics ajudarà a la vigilància agrícola, la detecció d’abocaments il·legals de residus, l’observació i seguiment del trànsit, l’actualització cartogràfica del territori i la vigilància marítima i d’incendis.

«Hem de ser capaços d’utilitzar bé la tecnologia, per exemple, amb els incendis, per a perimetrar el foc, en les inundacions o en el rescat de persones extraviades o per a la detecció de contaminació en aigües costaneres o d’interior», va expressar Puig, qui va insistir en la importància de la formació, la tecnologia i més mitjans per a modernitzar la seguretat pública. «Sols així, les institucions podran atendre amb més rapidesa i eficàcia les situacions d’emergència», va reblar.

Pilots de drons formats per autoescoles?

Com ha quedat palés són molts els professionals que necessiten una titulació oficial per a pilotar drons, un element tecnològic que aporta nombrosos avantatges en els seus respectius treballs. Les autoescoles ja estan estudiant donar el salt a la formació de pilots de drons i despatxar el certificat oficial després que la Fundació de la Confederació Nacional d’Autoescoles (CNAE) obrira la porta amb l’acord segellat amb Cinetic, un centre d’entrenament autoritzat per AESA.

Els cursos per a pilotar aquestos aparells de menys de 25 quilos de pes màxim en enlairament tindran una durada d’un a dos mesos, a què se sumaran les pràctiques. El preu del curs estarà entorn dels 800 i 900 euros. Hi haurà un curs general i altres específics adaptats als usos del dron en determinats camps. Les autoescoles seran centres instructors però no faran els exàmens, com succeeix amb el permís de conduir. A més seran franquícies avalades per Cinetic.

Quina és l’opinió dels experts i els professionals davant d’aquesta oportunitat? Doncs hi ha algunes reticències, no tant per l’ampliació del mercat sinó perquè, com asseguren, un dron no és un vehicle. «Un dron és una aeronau no un joguet i m’agradaria que aquelles autoescoles que decideixen impartir formació remarquen molt bé que es tracta d’una aeronau que requereix d’una perícia especial i que existeix una normativa específica i rigorosa a complir», demana Quintanilla.

A més, subratlla que un pilot de drons disposa d’un valors afegits al de l’aeromodelista. «Ha de saber realitzar tota la part d’estudis de seguretat aeronàutica, planificació de vol, entendre com funciona i, si es trenca, arreglar-lo, saber quin sesor usar i com gastar les dades obtingudes. Per tant, no es tracta només d’obtindre el carné», expressa.

Juan Simó: «El mercat és molt intel·ligent i al final no totes les empreses poden competir»

Hi ha por a l’intrusime? «El mercat és molt intel·ligent i, al final, no totes les empreses poden competir», argumenta Juan Simó. En el seu àmbit hi ha mercantils que han fet inversions caríssimes en drons i capaços de portar càmeres professionals. Això no obstant, des des de fa un parell d’anys hi ha drons xicotets que no donen qualitat cinematogràfica però sí que per a permeten arribar al mercat de la televisió. «Es poden fer moltes coses amb un dron de 800 euros i, clar, així és molt difícil convéncer el productor del valor afegit que tu aportes. Eixe és el tipus d’intrusisme que s’està donant ara mateix», rebla Simó.